| La vida és enganyosa
i falaguera, i obnubilats pels mils atrafecs que la mateixa comporta, apartem
de la nostra ment el terrible anatema, la damocliana espasa que penja damunt
de la testa dels humans _i sort n'hi ha- i empesos per aquesta falaguera
dèria anem fent camí pels viaranys d'una existència
sadollada de penes i alegries, d'esperançes i frustracions fins
que arriba el moment de deixar totes les pompes i vanitats d'aquest món,
perquè és una veritat incontrovertibla el fet que: Es
mor el Rei, es mor el Papa, i de morir ningú s'escapa.
I tota aquesta mena de meditació pseudo-filosòfica ha estat generada per la luctuosa noticia de la qual tinguerem coneixement en el decurs d'un dels molts viatges que, assiduament, ens condueixen a la nostra estimada vila nativa, i concernent a l'òbit del nostre vell i entranyable amic Bernardí Vila, quin decés va produir-se a la ciutat de barcelona, Cap i Casal de Catalunya, on el finat i la seva esposa havien traslladat, temps era temps, el seu domicili. Malgrat ésser sabedors que, en els darrers temps, la seva salut era deficient, la malaurada nova del seu traspàs ens va afectar profundament, car amb el finat des dels llunyans anys de la nostra enyorada jovenesa, havien mantingut una constant i sòlida amistat incrementada per uns comuns ideals de catalanisme, i malgrat la distància imposada pels avatars de la vida, amb el Bernardí i amb la seva esposa Julita, havien sabut mantenir incolume nostra mutua afecció. |
El "Bernardino del Calsilla" era
un fadrí
|
El finat conegut comunment
amb l'apel.latiu de El Bernardino del Calsilla, era fill de la vella
casa pairal artesenca
Cal Calsilla, bona gent, de tarannà
lliberal i fusters de professió, però com sia que a l'amic
difunt, això de fer anar la garlopa, i fer portes i bastiments no
el seduia, una vegada contret maridatge, va buscar-se el modus vivendi
sota altres cels, i a la referida capital de la nació catalana va
fer cap.
Malgrat la dita llunyania, tant ell com la seva dita esposa filla d'una altra casa pairal de la nostra ciutat Cal Puig de Galí, no oblidaren jamai la seva nissaga artesenca , i a la primera oportunitat, a la primera avinentesa, carretera i cotxe cap Artesa manca gent, per passar unes jornades en contacte amb el nostre poble i amb la nostra gent. Mentre una engruna de vida aleni en el nostre cos recordarem, ben nítidament, els plaerosos moments escolats juntament amb l'amic finat, en el seu domicili, la passada diada de Sant Bartomeu, tot i recordant les mil facècies de la nostra fadrinesa, sense un ral a la butxaca però inmensament feliços, doncs junts, havíem escolat les mil i una vicissituts d'una sangonant guerra, que ens va marcar, i junts ferem acte de presència per les places comarcanes en dies de Rosers i Festes Majors, car el Bernardí, de fadrí, era un jove ben plantat , elegant, amb molta palica, i feia estralls en molts cors femenins. |
