6 i vuit números més
 

Som en un diumenge de ple mes de juliol, justament en aquella hora en què el jovent es comença a despertar de la mogudeta nit passada. La Diana, però, ja fa hores que volta amunt i avall i es decideix a trucar al luxós mòbil de la Bea des del seu antiquat fix de casa seva. Ti ri ri ri (La primavera de Vivaldi sonant) BEA: Hola xata! DIANA: Com saps que sóc jo? BEA: Au va, tia! Que no saps que amb els mòbils pots saber qui et truca? Ara que, marcant el #31# pots amagar el teu número. Per exemple, l'altre dia vaig fer una trucada tonta al Pere i no va saber qui era. DIANA: Para el carro! Què carai dius de trucades "tontes"? BEA: Sí, tia, una d'aquellesque després del primer toc ja penges. És que realment estàs fora d'òrbita!

DIANA: Ni que ho diguis que no conec el món de les telecos! Però, què vols que hi faci? No hi ha manera de fer entendre als meus vells la necessitat de tenir un mòbil. Se'ls hi ha entestat que és una ruïna i que no serveix per a res. BEA: Que no serveix per a res? Alça quina una n'has dit ara! Fixa't, avui he pogut ser la primera a felicitar l'Ester. DIANA: L'Ester? Quina Ester? BEA: Quina serà? La veïna del tercer. DIANA: Ah!... Ella? Però si hi podies haver anat amb un cop d'ascensor i ser igualment la primera! BEA: Tia, ets una carcamal! Definitivament, no vivim al mateix món.   NOSALTRES