CAT o bé CAT? Les enganxines de la polèmica
 

    Fa uns anys, els espanyols s’esforçaven a portar darrere del cotxe aquelles enganxines blanques i ovalades amb la E d’España per tal que la seva identitat quedés clara si sortien a l’estranger, o simplement per distingir els seus vehicles de l’allau de turistes que a l’estiu envaeixen la pell de brau ibèrica. Per altra banda, els catalans més agosarats van començar a posar-se una enganxina del mateix color i la mateixa forma però amb la C de...? Els més nacionalistes fins hi tot s’atreviren a adquirir enganxines amb els fons quatribarrat. No sé ben bé per què, més endavant es va començar a utilitzar l’abreviatura CAT. Potser perquè la C correspon a la matrícula provincial d’A Coruña. La veritat és que ignoro el motiu. S’havia dit que la C corresponia a Cuba; però la seva abreviatura és CUB.

    Més endavant van començar a aparèixer les matrícules anomenades europees. És a dir, aquestes que, a part de les combinacions que es puguin fer amb lletres i números, porten una franja vertical de color blau al marge esquerre de la placa amb el cercle de les dotze estrelles grogues que simbolitzen la Unió Europea, a dalt, i la inicial (o inicials) que representa l’estat corresponent, a baix. Per exemple: F pels francesos, P pels portuguesos, GB pels britànics, D pels alemanys, etc. Alguns d’aquests estats respecten les seves divisions territorials amb algun indicatiu afegit a la matrícula.

    Des d’aleshores, ja fa anys que existeix un debat sobre la unificació de les matrícules dins la Unió Europea. Pel que fa a Catalunya, fa temps que s’està lluitant per la nostra identitat nacional també en aquest àmbit, tant des de les institucions com des de diferents moviments cívics, i que s’han editat enganxines “europees” amb el CAT. Particularment, puc dir que fa uns tres anys que la porto al costat esquerre de la matrícula posterior del cotxe i que m´he passejat per diferents indrets d’Espanya i Portugal sense haver tingut mai cap problema.
 

    En tot aquest assumpte, però, al govern espanyol del PP li han entrat les preses. I és que a Madrit se’ls estava esgotant per moments l’actual sistema de numeració espanyol. Fins a tal punt que, de cop i volta, després de tants anys de propostes i reivindicacions (sobretot de les diferents nacions que ens trobem dins d’Espanya), es treuen de la butxaca un nou sistema de numeració de les matrícules unificat per a tot l’estat amb la E d’España i una combinació de 4 números i tres lletres, sense cap altre identificatiu territorial. Tot això s’havia de debatre un divendres al Congrés español, però el dimecres ja sortien al carrer les primeres noves matrícules. I és que el PP va aplicar el corró de la majoria absoluta en un assumpte “tan insignificant” perquè, és clar, el Sr. Aznar no discute de chapas. L’excusa (perquè no és sinó això) és no perjudicar els venedors de cotxes de segona mà. Quina falta de respecte al sentiment d’un bon grapat de catalans i de ciutadans i ciutadanes d’altres nacions i comunitats de l’estat! Com va dir el popular Palomino al programa La cosa nostra de TV3: Con Aznar hemos Topao (CAT).

    Al Congrés, el PP es va quedar sol. Significatiu, no? I és que, entre la postura intransigent del Govern Espanyol i la reivindicació de portar només el CAT (com ens agradaria a uns quants), hi ha moltes postures intermèdies. Si per coses tan poc importants pel Sr. Aznar no es pot arribar a un terme mig, què farem en aquells assumptes que realment suposen un canvi econòmic o social important?

    A Catalunya s’ha esvalotat el galliner i, excepte el PP català (?) que intenta nedar i guardar la roba perquè no es posi en dubte aquesta nova orientació que en diuen catalanista (?), qui més qui menys s’ha posat les mans al cap. La Generalitat i alguns ajuntaments ja han anunciat als quatre vents que posaran enganxines amb el CAT en els seus vehicles oficials. És més, ja han dit que no serà una prioritat dels agents encarregats del trànsit posar multes per aquest motiu. Molts diaris s’han afanyat a regalar-ne en les seves edicions dominicals. Algunes impremtes faran el seu agost perquè hi ha una gran demanda de CATs. Ja hi ha hagut, però, alguns petits incidents i, fora de Catalunya, alguna denúncia. Fins i tot, ERC ha gosat dir que es farà càrrec de la gestió de les denúncies. Però, malgrat tot... és clar... él no discute de chapas.

    Ara bé, aquí ha passat alguna cosa, perquè les enganxines que alguns han tret al carrer, entre ells la mateixa Generalitat, han resultat una acció descafeïnada (per no donar-li algun altre qualificatiu més fort que podria ferir algunes sensibilitats) que no treu cap a res. Quan, des de feia anys, existia una enganxina d’identificació catalana que respectava els models oficials, promoguda per institucions prestigioses com ara l’Òmnium Cultural, algú s’ha tret de la butxaca un CAT més ample i menys llarg, sense l’identificatiu europeu del cercle d’estrelles grogues i amb les lletres verticals de dalt a baix.

    Això és com aquell que vol i dol. És a dir, com que els catalans tenim la fama que no ens toquin la butxaca, davant del perill que la gent no s’apunti a la campanya per por d’un denúncia (per no sé quin tipus d’infracció), més val no jugar-se-la. Suposo que la denúncia seria per portar una enganxina no autoritzada que imita un model oficial. O alguna cosa així. Amb aquestes actituds no aconseguirem mai res. Com no sigui fer riure! Perquè ja sabeu que resulta fàcil fer acudits dels catalans i el gasius (en castellà tacaños, Sr. Aznar) que som.

    Mentrestant ja hem pogut veure els primers vehicles catalans amb la E. La veritat és que en aquests moments em disgustaria haver de canviar el cotxe. Parlo sincerament i no exagero. Per altra banda, però, també hi ha propietaris de cotxes amb matrícules catalanes que s’han apressat a posar-li una enganxina europea amb la E. A aquests també els hi posaran la multa? Malgrat tot, els hi respecto. Encara que em fa una mica de ràbia, ells tenen el mateix dret a sentir-se espanyols com jo català.

    Davant d’aquesta situació, podem adoptar diferents postures. Podem començar una campanya de desobediència civil enganxant el CAT davant les nostres matrícules, tant les velles com les noves. Algun agosarat m’ha comentat que taparà el distintiu espanyol quan li toqui una matrícula d’aquestes. També podem, però, quedar-nos sense fer res com tantes altres vegades i que sigui el que Déu vulgui perquè, al cap i a la fi, voleu dir que val la pena preocupar-nos tant per aquest tema? No valdria més parlar de la modificació de la Constitució i de l’Estatut per millorar les nostres competències? O parlar del concert econòmic, que és el que tenen al País Basc i que els permet quadruplicar els pressupostos dels seus ajuntaments entre moltes altres coses. I del peatge de les autopistes, què me’n dieu? La llista és llarga, veritat? Vés per on, potser li haurem de donar la raó al Sr. Aznar: no és un tema prioritari.

    No ens deixem ofuscar per les cortines de fum com la polèmica del CAT i sapiguem veure els veritables problemes del nostre país. Malgrat tot i a més a més, si pot ser, poseu el CAT al cotxe. I, millor encara, poseu-hi el bo.