VIII Festival Internacional de Cinema Eròtic
(FICEB 2000. Barcelona, 4 al 8 d'octubre)
Miquel Mota

Bé, un cop més ja teniu aquí el reportatge que tots els lectors d'aquesta secció, per un motiu o un altre espereu. Els uns per criticar-lo i de pas mostrar unes posicions ratllant la censura, el puritanisme i altres adjectius aplicables, propers en el fons, a uns temps pretèrits que a aquestes alçades del segle XX tan sols practiquen algunes persones suposo que nostàlgiques d'antics règims polítics i moralistes, que mai acabaran de saber acceptar la llibertat d'expressió i que pretenen perpetuar una forma de concebre la moral, l'ètica i el que és pecat (per qui cregui en pecats en sentit religiós), totalment caduques avui en dia. La resta per a informar-se d'un Festival que any rera any veu incrementar el públic assistent i que cada cop col.loca el món del sexe i de l'erotisme cinematogràfic, com una forma més d'entreteniment i oci. A part que a molts se'ls fan les dents llargues al no poder assistir per mil i una excuses absurdes en la seva totalitat, ja que cada any observo un increment d'assistència d'espectadors/es de les nostres contrades.

FICEB 2000-Dissabte 7 d'octubre

Amb la intenció de superar els més de 35000 espectadors de l'edició de 1999, i comptant amb uns 1000 periodistes acreditats, l'organització del FICEB 2000, s'encarrega de prepararn un seguit d'activitats que donada la seva amplitud es mostraven de sobres aptes per a poder obtenir el beneplàcit del públic assistent.

Conferències amb el món del sexe com a rerefons, exposicions fotogràfiques, pictòriques, tèxtils, projeccions de pel.lícules i rodatges de les mateixes, i la celebració del 1er. Congrés Hispà de Webmasters d'Internet per Adults, conformaven el gruix destinat a un tipus d'espectador més intel.lectual i obert a totes les facetes que genera el món del cinema per adults.

Però com és lògic el que mou i aconsegueix fer que any rera any el Festival aconsegueixi ser un èxit, són la presència en viu d'actrius (el principal objecte de desig pels pornoaficionats), actors, directors i altres col.lectius de la cinematografia eròtica, i concretament els seus espectacles en viu.

Com a reclam estelar es comptava amb la presència de l'actriu Rossana Doll, a l'estand de Papillón Films, encarregada d'intentar batre el Rècord del Món de Sexe, i superar així el repte d'haver de fer-ho amb més de 551 homes, xifra de l'actual plusmarca. Cal dir que no el va poder batre, ja que segons ens van informar fonts de l'organització, la direcció del Festival va suspendre la prova quan passava als 460, donat que en un principi el dia elegit era divendres dia 6, però finalment es va realitzar dissabte dia 7, i donada la massiva afluència de públic resultava una proposta massa forta, donant a sobreentendre raons de seguretat donada la immensa aglomeració de gent al recinte on se celebrava.

Per altra part, Conrad Son, director de Les exxcursionistes calentes, presentava la banda sonora de la mateixa, i els seus projectes futurs amb més de catorze títols per a posar al mercat, la major part d'ells en català, i ara sota els auspicis de Negro y Azul, distribuïdora entre altres, dels films de Mario Salieri. El seu estand, amb actuacions musico-eròtiques va aconseguir un èxit inusitat, resultant ser, el veritable triomfador del Festival, juntament amb les seves porno-stars.

Podem destacar, a més a més, l'èxit que any rera any assoleixen les actrius i actors, espanyols (en la seva majoria catalans, no ens hem d'enganyar), en les seves actuacions i en l'acceptació per part del públic, així Sara Bernat, Eva Morales, Sophie Evans, Toni Ribas, Max Cortés, Nacho Vidal, etc. no tenen res a envejar a figures internacionals com Laura Angel, Helen Duval, Silvia Saint, Roberto Malone, etc.

Podria esplaiar-me molt més i parlar del Fetish Cafe, de les emissions en directe per Internet de números sexuals, etc. però com l'aspecte gràfic també juga un espai important dins el reportatge, crec que val més mirar que..., segons com llegir.
 
 

Panoràmica de l'aspecte que oferia el recinte on es desenvolupava l'intent de batre el Rècord Mundial de Sexe	Panoràmica d'un dels espectacles en viu, on queda patent l'enorme afluència de públic dins el recinte del certamen a La Farga de l'Hospitalet.
Sophie Evans i Toni Ribas, formen la parella eròtica de més renom a nivell internacional en els darrers temps. Films recents per ells interpretats, i de gran èxit, són; Les exxcursionistes calentes i Taxi Hard, dirigides pels també catalans Conrad Son i Narcís Bosch.	Les transmissions d'espectacles en directe, via Internet, van centrar l'atenció de bona part del públic, en oferir-nos les actrius, tot un repertori del que els solen demanar realitzar, els internautes.
Robert Malone, és juntament amb Rocco Siffredi i Cristophe Clarck, un dels actors més veterans i importants del vell continent, havent actuat sota les ordres de directors més importants, per exemple; Mario Salieri i Joe D'Amato.	El redactor amb Sara Bernat, considerada la millor actriu espanyola del Festival d'aquest any, per la seva interpretació a Vivir follando, de José Maria Ponce.Altres films importants en la seva carrera són: Perras callejeras 1y 2, La follera mayor i Taxi Hard.
Conrad Son i les seves porno-stars és van encarregar d'engrescar el personal amb la seva música i actuacions eròtiques, publicitant oportunament, el seu projecte de Sexe en català i demostrant que l'èxit assolit per Les exxcursionistes calentes (les vendes superen les 10000 còpies, tota una fita dins el porno, principalment si tenim en compte que el mercat potencial és el català) no era un fet aïllat i oportunista, en la seva carrera.	Eva Morales, s'erigeix edició rera edició del FICEB en animadora de la festa. Els seus espectacles en comiats de solter, discoteques, pubs, etc. han assolit gran renom i elevat la seva popularitat fora del cinema eròtic. Algunes de les seves interpretacions imprescindibles, apareixen a Showgirls en Madrid, i Perras callejeras 1 y 2, totes sota la direcció de José Maria Ponce.