Assegurança de dependència

D'entre les coses que vàrem estudiar en la Ponència sobre l'envelliment de la població hi ha la conveniència de que un horitzó no molt llunyà que pot anar fins al 2005, es faci una assegurança de les dependències, o sia per aquelles persones que no es poden valer per si mateixes i necessiten d'unes atencions pel seu manteniment vital.

El Consell d'Europa entén com a depenents aquelles persones que tenen dificultats per portar a terme quatre activitats que soles o afegides ens donen diferents tipus o graus de dependència. Dificultats per l'atenció personal, com menjar, vestir-se , etc ...Dificultats per a realitzar activitats de tipus domèstic. Dificultats de moviments tant dintre com fora del domicili. Dificultats, finalment, per a realitzar activitats de gestió mínimes a l'exterior com anar a comprar, cobrar la pensió, etc..

La població que tenia una dependència amb dos dels problemes esmentats, era a l'any 1994 al voltant de unes 640.000 en tot l'Estat, de les quals 146.000 eren grans depenents o greus. Les previsions per a l'any 2005 són, en persones de mes de 65 anys: alguna dependència més de 2 milions; dependència mitja en totes les activitats 365.000; alguna dependència greu en alguna activitat, 800.000; i dependència greu en totes les activitats, al voltant de 180.000. En la població més gran de 80 anys augmenta exponencialment. Es, per tant, una perspectiva preocupant en un horitzó ben proper.

Quins recursos tenim per fer front aquesta situació? Actualment, la major aportació està en el nucli familiar i qui en té la major cura és la dona. En recursos públics no sortim de zero. La Seguretat Social preveu un dispositiu de pensió de Gran Invalidesa que comporta un complement del 50% per ajut d'una tercera persona. A més hi ha un seguit de dispositius com ajuts a domicili, teleassistència, residències d'assistits, etc .. Segons estudis fets al respecte el total de recursos econòmics esmerçats pel conjunt de totes les administracions està al voltant dels 214.000 milions de pessetes.

En un horitzó proper caldrà una assegurança de les dependències per aquelles persones que en necessiten d'altres

La manera de funcionar un sistema de protecció a les dependències es mou entre dues formes. La prestació econòmica en ma, donant una quantitat determinada segons el grau o bé el que es coneix com a xec-servei per tal de poder comprar el servei al sector públic, a una empresa privada o a una organització no Governamental. Aquest model és pel que s'ha optat a Alemanya.

D'entre els efectes positius que representa l'establiment d'aquesta assegurança es el de la creació de nous llocs d'ocupació. Es calcula que per cada quatre persones depenents es crearia un nou lloc de treball. D'altra banda, cal tenir present que l'atenció domiciliària estalviaria moltes vegades l'ingrés hospitalari, on el cost per dia de cada llit representa més de 30.000 pessetes, si no es disposa de llits en residències assistides on el cost pot anar entre 4000 _ 7000 pessetes per dia.

El panorama europeu de les dependències es força diversificat. Tenen un model definit Alemanya i Àustria. Holanda ha
optat per un sistema sanitari per extensió, ampliant les atencions als depenents. França també ha instaurat una assegurança, que vàrem tenir ocasió de comprovar "in situ", lo mateix que l'alemanya, on es considera la dependència com la cinquena columna de la Seguretat Social que complementa els quatre pilars de malaltia, accidents, pensions i atur.

Experiència alemanya

Els serveis mèdics tipifiquen tres graus. El grup I són persones que necessiten un ajut diari d'una hora i mitja i se'ls dona una prestació de 400 marcs en ma, o 750 en xec-servei. El grup II necessita un ajut per funcions personals de tres vegades al dia i els imports son respectivament 800 o 1800 marcs al mes. El grup III de gran invalidesa son persones que necessiten assistència les 24 hores del dia i les prestacions son de 1300 marcs o 2800 segons optin per una o altra forma d'atenció.

El finançament d'aquesta assegurança regulada per una llei especifica i obligatòria per tots els que tenen una assegurança per malaltia, es va fixar en una quota de l'1 per cent del salari brut, però s'ha tingut d'incrementar fins a l'1'7 per cent, repartit a parts iguals entre empresa i treballador, encara que qui suporta el total de la quota és el propi treballador per fer un dia menys de festa a l'any o bé treballar un dia de vacances. Això es ben difícil de imaginar en el nostre entorn.

En definitiva quelcom s'haurà de fer, per afrontar aquest repte al tombant de segle.