198 milions per al Polígon
Després de diverses temptatives per tirar el Polígon Industrial
endavant durant aquests darrers anys, el projecte que l'Ajuntament vol
posar en marxa definitivament (des de 1998) el divideix en dues parts,
que s'anomenen Polígon 1 i Polígon 2 respectivament. A principis
de 1999, l'Ajuntament volia posar en marxa la urbanització del Polígon
1; però com que el propietari majoritari n'és la Cooperativa
d'Artesa va creure més convenient començar pel Polígon
2. Abans, però, calia fer-se amb la propietat d'almenys el 50% de
les parcel.les d'aquest sector i això és el que s'ha estat
fent durant aquest darrer any, és a dir, l'Ajuntament ha anat adquirint
les terres d'aquells propietaris que, després d'haver estat informats
dels plans municipals, no volien prendre part en la urbanització
i s'estimaven més vendre.
Pel que fa al Polígon 1, la Cooperativa ha adquirit alguns terrenys més i actualment és propietària del 92,3% d'aquest sector, mentre que la resta pertany al Sr. Ramon Farré. Segons el projecte redactat per l'arquitecta municipal, el cost d'urbanització del Polígon 1 és de gairebé 180 milions de ptes.
L'Ajuntament d'Artesa és en aquests moments el propietari majoritari del Polígon 2 amb un 63,39% dels terrenys i no es descarta la compra d'alguna altra propietat. La resta de propietaris són a Cooperativa d'Artesa (11,48%), el Sr. Ramon Farré (7,48%), el Sr. Antoni Mirmí (7,18%), el Sr. Domènec Artigues (5,54%), el Sr. Josep Morros (2,88%) i el Bisbat d'Urgell (2,05%). El cost d'urbanització d'aquest sector és de gairebé 214 milions de ptes.
A més, però, de la urbanització del Polígon 2, cal afegir altres conceptes a la realització d'aquesta obra. Els accessos des de la C-240 tenen un cost inicial de 97,6 milions de ptes.; la portada de l'aigua, 12,7 milions de ptes.; la construcció de col.lectors d'aigües residuals, 6,9 milions de ptes., i la construcció d'un parell de trams de carrer corresponents al Polígon 1 (anomenants dins del projecte com a "culs de sac"), 22,6 milions de ptes. A tot això cal afegir-hi els honoraris tècnics.
Segons l'Alcalde Jaume Campabadal, el cost total de les obres que s'han
de fer per posar en marxa el Polígon 2 és
d'uns 333 milions de ptes.: urbanització, culs de sac i accessos.
D'aquests, 198 (quantitat del préstec) corresponen a aspectes imputables
a l'Ajuntament; la diferència és la part corresponent a la
resta de propietaris. Per a la portada de l'aigua es construirà
un dipòsit en un terreny que l'Ajuntament va comprar prop del cementiri,
per al qual es preveu una altra línia de finançament (probablement
el Pla d'Obres de la Diputació de Lleida). Pel que fa als col.lectors,
s'està negociant amb la Junta de Sanejament per a que se'n faci
càrrec, ja que properament també han de realitzar les obres
corresponents als col.lectors d'Artesa i a la planta depuradora. La construcció
dels culs de sac, que s'endinsen cap al Polígon 1, correspon a la
compensació de càrregues entre els dos sectors del Polígon
i, a més, són necessaris per a l'accés a determinades
parcel.les del Polígon 2.
En aquests moments, però, la qüestió més delicada
és la dels accessos perquè, malgrat no urbanitzar el Polígon
1, cal fer los en la seva totalitat ja que són comuns a tot el Polígon.
De la part
imputable al Polígon 2 (25 milions de ptes.) ja se'n fa càrrec
l'Ajuntament; però la resta té un cost de 72,6 milions de
ptes., la major part del qual correspon a la Cooperativa com a propietari
majoritari del Polígon1.
L'Alcalde ens va manifestar que s'està buscant una solució per tal que, de moment, la Cooperativa no hagi de fer front a aquesta despesa (almenys en la seva totalitat) i poder superar aquest probablement darrer entrebanc per a que el Polígon 2 sigui una realitat. Per altra banda, creu que el cost d'execució d'aquestes obres pot veure's sensiblement rebaixat en la subahsta. Pel que fa a les dues al.legacions presentades al projecte del Polígon, els serveis tècnics municipals afirmen que no hi ha cap problema en desestimar-les. Per tot plegat, en Jaume Campabadal va mostrar la seva confiança en que abans d'acabar aquest any el Polígon 2 pugui sortir a contractació i que l'estiu vinent pugui estar acabat.
La Palanca
El Polígon industrial
A principis dels anys 80, amb els primers ajuntaments democràtics,
moltes localitats de Lleida van apostar per la construcció de polígons
industrials. Així, moltes poblacions van atraure indústries,
van expandir-se i van multiplicar el seu nombre d'habitants (Mollerussa,
Tàrrega, Bellpuig, Agramunt, etc.). La Generalitat de Catalunya
subvencionava la urbanització de sòl industrial. A mitjans
dels anys 80, l'ajuntament d'Artesa ja va estudiar la construcció
i urbanització d'un polígon industrial. Els terrenys escollits
eren els que envoltaven l'ermita del Pla. Algunes empreses, per pròpia
iniciativa, van traslladar-se als afores d'Artesa i es van consolidar (és
el cas de la Impremta-Manipulats Nogués i Mobles Ros als anys 80
i de la Cooperativa d'Artesa a mitjans dels 90). Arribà el dia en
què l'oferta de sòl industrial superà amb escreix
la demanda per part de les indústries. La Generalitat deixava de
subvencionar la urbanització de polígons i arribava la crisi
postolímpica. Artesa, per motius diversos -els quals donarien per
fer-ne un monogràfic-, es va deixar escapar el tren. Han passat
molts anys i alguna empresa se'ns ha escapat per falta de lloc on ubicar-se.
Per fi, l'actual ajuntament tirarà endavant la urbanització
del polígon amb l'aprovació d'un crèdit de 198 milions
de pessetes. Està previst que en un any estigui enllestit, i així
algunes empreses locals que tenen la seva seu dins el casc urbà
ja podran traslladar-s'hi.