Més de 400 persones al cim de Sant Mamet
"Amunt, com les àguiles, tirem sempre amunt, per nostres contrades, amunt com el fum!"
ixò és
el que pensava aquest entossudit aprenent de poeta, quan als volts de les
cinc de la tarda, d'un xardorós 22 de juliol, a lloms del seu vehicle,
anava grimpant per les mil giragonces que des de la jolívola vila
d'Alòs de Balaguer, condueixen vers el cim dels rasos de Sant Mamet,
enmig d'un quadre impressionant de natura brava de matolls i d'alzineres.
I el motiu d'aquest periple per tals inhòspits llocs, obeïa
tan solament al fet que, al cim de la dita muntanya, a 1400 metres d'altitud,
la voluntat d'un poble havia bastit una formosa capella, amb parets majorment
de pedra tosca i que a les sis de la tarda de la jornada comentada s'hi
beneïa i entronitzava Sant Mamet venerat, des de temps era temps,
en tals contrades.
Voler és poder
I si és veritat que la fe mou muntanyes, en aquesta ocasió podem dir que la voluntat i la perseverança dels vilatans d'Alòs de Balaguer, encapçalats pel seu batlle i per la resta del seu consistori, comptant amb la ferma col.laboració dels fidels de Baldomar, de Fontllonga, de Rubió, de Figuerola i, fins i tot, de Montclar, ha generat aquesta mena de miracle, significat per la construcció d'una airosa ermita al mateix cim de tal serra, des de quin indret s'albira una panoràmica impressionant i tant és així que en un jorn clar, hom pot contemplar, en la llunyania, les muntanyes de Montserrat, vers la vessant mediterrània, i Espanya endins, la Maladeta.
Malgrat la fragositat del terreny, més de 400 persones superaren
la prova de foc representada pels 18 quilòmetres de pista muntanyenca,
i la planada existent al cim de la muntanya oferia un aspecte insòlit,
amb una impressionant munió de vehicles i un vertader estol de gent
banderejant per tal lloc
El miracle dels pans i els peixos
I a les sis de la tarda, amb la puntualitat suïssa, i en presència
de tots els membres de l'Ajuntament d'Alòs, molts batlles de la
comarca, i amb el president de la Diputació provincial Sr. Pons,
el vicari general del Bisbat d'Urgell, mossèn Vilardell, oficià
la Santa Missa, i es beneí i s'entronitzà l'efígie
de Sant Mamet, obra d'aquest excepcional artífex que respon al nom
de Borrell, i s'entronaren els goigs en llaor del dit Sant. Finalitzat
el Sant Ofici, va arribar l'hora dels parlaments, glossant el batlle d'Alòs,
Martí Galceran, i el president d ela Diputació, la primària
importància de la voluntat per a la consecució dels fins
terrenals
Varen entregar-se unes plaques en reconeixement de la seva tasca, a
quatre membres de l'antic consistori d'Alòs, i com a cloenda es
va reproduir le miracle dels pans i els peixos, donant berenar a més
de 400 comensals, amb abundosos entrepans d epernil, regats amb bon vi
de Baldomar.
I al caure la tarda, la serpent motoritzada va ruixar muntanya avall, amb la satisfacció del deure complert i els vilatans d'Alòs, una vila encisadora, se sentiren cofois i satisfets, d'haver continuat petjant els camins de la tradició feta vida, entronitzant Sant Mamet _aquell que porta la pluja i treu el fred- al cim de la muntanya que porta el seu nom. I així s'escriu la història.
Sícoris