La nova llei d'estrangeria

Un dels temes més punyents i que s'hauran de solucionar en el proper període parlamentari és el problema de la immigració, mitjançant la corresponent tramitació del projecte de modificació de la llei d'estrangeria ja presentada a les Corts Generals abans de l'estiu. En aquesta qüestió, és fonamental que hi hagi un consens més o menys generalitzat entre les diferents forces polítiques i les organitzacions afectades, de manera que pot ser millor una llei menys acurada però amb l'acord de tots i amb una sola veu, que no pas una bona llei però amb moltes veus discordants, per tal d'aconseguir lo que ha de ser l'objectiu fonamental, o sia, la integració dels nouvinguts.

Per això no deixa de ser preocupant les darreres manifestacions del Govern en el sentit que si no hi ha acord, aquest ja disposa de majoria suficient per tirar-lo endavant. Més encara quan el nou secretari general del principal partit de l'oposició oferia consens en aquest tema, entre altres considerats com d'Estat.

Només cal recordar el veritable joc de despropòsits que va significar la tramitació de l'actual llei vigent a les acaballes de la legislatura anterior. Proposició de llei, presentada per CiU, Izquierda Unida i Iniciativa per Catalunya que va tenir al voltant de dos anys de negociacions, després dels quals el govern del PP no va poder parar la seva tramitació al Congrés i després va fer un ús abusiu de la seva majoria absoluta al Senat introduint-hi unes modificacions substancials que li donaven la volta com a un mitjó, per finalment quedar-se sol. Els precedents, per tant, no són modèlics, ans el contrari.

En tot aquell procés però, tots hem de fer-ne autocrítica. Així si el PP va trencar un consens importantíssim, tampoc els socialistes podien tenir la consciència massa tranquil·la, ja que la llei vigent fins aleshores era de l'any 1985, i no s'havia desenvolupat reglamentàriament fins l'any 1996, més de deu anys després i que es manifesta totalment insuficient.

Per la nostra part, també podríem demostrar uns crèdits, alguns els vàrem aconseguir. Així, vàrem presentar la iniciativa legislativa, punt primer. El segon objectiu també el vam assolir i és que la nova llei veiés la llum en aquella legislatura, en votar favorablement el tràmit d'urgència. El tercer va ser salvaguardar uns mínims en el tràmit del Senat enfront la majoria absoluta dels populars. Finament vàrem intentar crear espais i possibilitats de recuperar un consens que s'havia espoltrit tant des del punt de vista parlamentari com social, lo que no vàrem aconseguir evidentment. Però no pas per no haver-ho intentat a tots els nivells i en totes direccions.

In Memoriam
 
 

Carta a una amiga Benvolguda Conxi, Resulta força difícil expressar els sentiments de tota una vida en tan sols unes ratlles. Fa pocs dies que ens vas deixar i, malgrat una estranya sensació de buidor, tenim encara ben present el teu somriure, la teva alegria, la pau que desprenies, la serenitat de les teves paraules... Amb tu, les alegries eren autèntiques celebracions i ens els instants en què la tristor i el desànim ens abatien tu ens il.luminaves les esperances.  La porta de casa teva sempre era oberta i ens rebies somrient i contenta, sempre a punt de «petar la xerradeta».  Era estrany sentir dels teus llavis una paraula de queixa. Ens transmeties una força immensa i el teu amor a la vida ens donava coratge per fer front a qualsevol preocupació. I sempre a canvi de res. Gràcies pels teus consells, gràcies per escoltar-nos, gràcies per la teva amistat íntima i sincera... gràcies per tot. Fins sempre!