Coses que passen al poble de Baldomar

És trist que en una localitat, que de tant petita com és podríem ser una gran família, per egoismes personals o per no saber-voler aportar idees de com anar fent el poble, no es vulguin escoltar aquelles que altres persones exposen.
Us vull explicar un fet que, si teniu el gust de llegir-lo, vosaltres mateixos podreu jutjar.

A Baldomar, com a tots els pobles petits, tenim un gran problema per conservar el bar, però a la vida, sempre es pot posar un pegat al forat, si es busca.

Un grup inquiet, petit, però amb ganes de tirar endavant, de manera totalment voluntària, va remuntar el cafè tot i que estava totalment ensorrat. Això va comportar unes despeses i per cobrir-les es va demanar una aportació de mil pessetes, a fons perdut, a aquelles persones que anomenàrem col.laboradors; així el local es va convertir en un bar endreçat i força bonic.

Al cap de quatre anys se cedeix l'explotació a particulars, (la pena de Baldomar ha estat que la gestió privada no ha acabat de tenir èxit en els últims anys), i dels beneficis obtinguts per la comissió gestora sortint es reparteixen 600.000 pessetes a les diferents entitats (Comissió de Festes, Junta Veïnal, ...) mentre que se'n van guardar 200.000 en un compte per si mai s'havia de tornar a començar de zero.

Després d'uns anys ens vam plantejar gastar-los pel poble i, amb aquesta finalitat, es va anomenar una persona per portar a terme la calefacció a l'església, el pressupost necessari es va valorar en 500.000 pessetes. Amb molts afanys, aquest veí va aconseguir les aportacions suficients per reunir els diners i va presentar el projecte a la Junta que regeix el poble. Aquí és on, de manera incomprensible, va començar la vertadera lluita. Per boca d'un regidor es comenta que Baldomar seria la riota de la comarca, perquè cap altre poble tenia la instal.lació, altres que a l'església no hi fa fred (?), que per quatre vells i velles que van als oficis no cal tanta cosa, que d'on sortiran els diners (?), i moltes misèries personals, que no val la pena repetir, abocades contra qui havia volgut millorar les condicions del lloc de recolliment on tot el veïnat s'aplega per les festes o els dols.

Tot i les pressions desqualifica-dores, finalment la Junta del poble va aprovar el projecte. Rondava ja el Nadal quan es començaven les obres, amb persones voluntàries treballant com tantes vegades s'ha fet per abaratir el cost, quan la sorpresa més gran ve de l'alcaldessa: ordena aturar l'obra perquè «algunes persones s'hi oposaven». Mai va poder o voler justificar, ni en el sí de la Junta Veïnal, qui eren els agreujats, un únic veí va manifestar el seu desacord, perquè li molestava el petit magatzem que s'anava a construir. S'ha de dir que la seva ubicació es feia al costat de l'església, en un terreny que formava part del cementiri vell i que se li havia expropiat de manera unilateral, per part d'un alcalde molt lleuger i del mateix veí que manifestava la queixa que en un moment determinat havia necessitat espai per obrir una porta.

Així fou com no es va posar la calefacció a l'església de Baldomar, bé perquè una persona es va manifestar en contra, o bé per fer fracassar un projecte de qui, amb molta lluita, havia fet possible reunir les condicions necessàries per dur-lo a terme. En definitiva, per una alcaldada impròpia d'una època en la que la tolerància, el respecte, el diàleg, les negociacions, el consens i els acords són drets fonamentals en els quals es basa la convivència. Potser és que no es creu en ells o que amb 22 anys de democràcia encara no s'han practicat prou per fer-ne un hàbit.