Anterior    Sumari  Següent

Vandalisme a Artesa
Les piscines d'Artesa, on es va produir l'acte vandàlic.
Foto Sergi Valls
El matí del dilluns 14 d'agost, els responsables de les Piscines Municipals d'Artesa van trobar-se amb la desagradable sorpresa que, durant la nit, alguns brètols havien llençat dins la piscina gran no solament salvavides, papereres i parasols, sinó també algunes jardineres. Durant la jornada, els responsables, amb l'ajut de treballadors municipals i fins i tot del socorrsita, van encarregar-se de fer la neteja corresponent, que va resultar especialment dificultosa per la terra de les jardineres acumulada al fons de la piscina. Es dóna la circumstància que aquest no és un acte aïllat, ja que darrerament s'han produït diversos fets que indiquen que algun grup d'incontrolats només es dediquen a destruir i embrutar allò que la majoria volem que estigui en condicions.

 Per exemple, quan va ser buidat el contenidor de roba usada situat al costat de l'antiga caserna per escampar-ne les bosses. De totes maneres, aquest fet no és nou i, malauradament, de tant en tant sorgeixen grups que durant una temporada es dediquen a aquest tipus d'accions (probablement grups d'adolescents marginals que quan es fan grans deixen d'actuar així).

Incomunicats sense telèfon

Almenys 1400 abonats de Telefònica d'Artesa, Baldomar, Vernet, Tudela, Alentorn, Vilanova, Santa Maria, Foradada, Montsonís, Alòs i Montclar, van quedar-se sense telèfon durant unes hores el passat dia 22 d'agost. La causa, segons Telefònica, va ser una avaria massiva i va afectar més o menys hores segons la població. El cas més greu va ser a Alòs i Foradada, on van estar sense telèfon des del matí fins a la nit. La zona d'Artesa va estar sense cobertura des de les 15:00 hores a les 21:30. S'epecula amb l'origen del tall. Hi ha versions que diuen que va ser un pagès que va tallar involuntàriament uns cables soterrats de fibra òptica o que va ser a conseqüència d'una tempesta. Telefònica no ha donat encara la versió oficial.

Tercera campanya d'excavació a Antona

Per tercer any consecutiu i sota la direcció dels arqueòlegs Eva Solanes (d'Artesa) i Josep Ros (de Guissona), ha tingut lloc una nova campanya d'excavació al jaciment arqueològic d'Antona (terme municipal d'Artesa). Com ja s'ha explicat en altres ocasions, l'interès històric d'aquest jaciment se centra principalment en les èpoques ibèriques i medieval, tot i que no es descarta altres ocupaments (per exemple, s'ha trobat ceràmica romana). La campanya d'enguany, que ha tingut lloc del 16 d'agost al 2 de setembre, s'ha centrat en l'interior del castell medieval i en excavar una zona amb restes de murs i torres, a més de tot el treball de documentació. Hi han treballat fins a 13 persones, entre directors, estudiants i voluntaris.També s'hi ha organitzat dues visites
(26 d'agost i 2 de setembre) per mostrar i explicar la importància de l'indret.

Artesa i Comarca a la tele

El passat 29 d'agost, Artesa i Comarca van ser protagonistes al programa "Catalunya Avui", emès per TV2 al vespre. El programa va ser realitzat en directe des de Montsonís i van aparèixer Salgar, Artesa i altres indrets de casa nostra. Van parlar de la Fira del Meló i van entrevistar als germans Caelles, cadiraires de Foradada i a Mn. Roc. El programa incorporava un miniconcurs en el qual es preguntava a la gent del carrer quina forma té la ciutat d'Artesa. Una nena, la Ester Morros, ho va endevinar: forma de porró.

Rutes turístiques locals a la revista Públic

Dins el número 4 corresponent al mes d'agost, de la revista de nova creació Públic, apareix un itinerari turístic, part del qual es desenvolupa partint de Foradada per continuar fins a Montsonís i el seu ja famós Castell, i continuant cap a Salgar i la seva ermita i santuari marià per continuar fins una visita pel romànic de Cubells. El narrador es recrea en diferents aspectes d'aquestes viles i indrets, i apareixen personatges coneguts com Carles de Montoliu i Mossèn Roc Salvia dins la narració.

El "Brimero" també al De vacances
 

Foto Joan-Promovídeo 
El Sr. Antoni Bonet, més conegut com el Ton del Brimero, va ser el protagonista del programa De vacances emès durant el migdia del passat 28 d'agost. En el reportatge ens va mostrar les seves habilitats artesanals amb el vímet (cistells, cargoleres...), que encara continua treballant malgrat estar jubilat fa anys. Durant aquest estiu, es tracta del quart programa d'aquesta sèrie en que apareixen imatges o persones del municipi d'Artesa, ja que anteriorment havien sortit reportatges sobre les cabanes (amb imatges de Colldelrat i les Borges Blanques), del forcaire Casimir Brescó i del Parc de Bombers d'Artesa (parlant de la tasca dels auxiliars forestals). Tots aquests reportatges són produccions de l'empresa audiovisual artesenca Foto Joan Promovídeo, que ja és el quart estiu que col.labora amb aquest programa televisiu. Abans de la temporada estiuenca, l'empresa proposa diversos temes a la responsable del programa, la Sra. Mònica Huguet, per tal que decideixi quines propostes poden tirar endavant. Així doncs, també són produccions seves els reportatges emesos enguany sobre Començar des de zero (uns mestres que se n'han anat a fer de ramaders a Alentorn), Ferrar cavalls, Fotografies a la pedra, Les pistes de Vaqueira a l'estiu, La fàbrica de llana d'Arsèguel i L'art floral a la Vall d'Aran.

Un pont nou pel Senill
 

Les obres del nou pont del Senill Foto MRG
A primers d'aquest mes d'agost van iniciar-se les obres per a construir un pont nou sobre el Senill al seu pas per la carretera de Montsonís. Es tracta d'una obra adicional a l'entubament d'un tram del Senill que es va realitzar durant l'any passat. Els tècnics van veure la necessitat d'ampliar l'ull del pont ja que, en cas de riuada, s'embassaria l'aigua i inundaria la carretera. El cost d'aquest pont és de 10,5 milions de ptes., que cal afegir a uns altres 10,5 milions d'obres adicionals de l'entubament. Tot plegat ha encarit l'obra, que va ser adjudicada per 53 milions, i l'Ajuntament d'Artesa hi haurà d'aportar 5,5 milions més, corresponents al 25% d'aportació municipal (el 75% de l'obra està subvencionat per la Junta de Sanejament de la Generalitat). 

Tot i que el pont s'havia de començar a construir a principis d'estiu, l'empresa adjudicatària (Constructora de Calaf) ha anat endarrerint el seu inici. Segons l'Alcalde d'Artesa, l'empresa afirma que estarà acabat el 15 de setembre; però no s'hi podrà passar amb els vehicles fins al cap d'un mes aproximadament. Per tant, si anem al pavelló, al col.legi o a l'institut, ho haurem de fer a peu o anar a donar el tomb amb el cotxe per la gasolinera (tinguem-ho en compte en començar el curs escolar i durant la Festa Major).

El Museu del Montsec estrena una maqueta

Continuant amb la línia d'aquests darrers anys, el grup de col.laboradors i col.laboradores del Museu del Montsec va preparar una nova activitat per la passada Fira de Sant Bartomeu. Aprofitant que aquest darrer hivern es va inaugurar una exposició permanent sobre les forques d'Alentorn i que durant aquest estiu s'ha acabat de restaurar una maqueta del Montsec, es va creure interessant organitzar unes visites guiades al mateix museu per mostrar tot el que allà s'hi exposa. Tant a les hores de les visites com durant els horaris habituals d'obertura al públic, cal destacar la considerable assistència de públic. Si algú està interessat a visitar el Museu del Montsec, al casc antic d'Artesa, ho pot fer durant els dissabtes de 5 a 7 de la tarda o bé els diumenges de 12 a 2 del migdia. També es poden concertar visites de grups trucant a l'Ajuntament. La maqueta, que ja feia bastants anys que estava feta, és obra del geòleg Josep Solé i Aubach. L'Aubach, com se'l coneix habitualment, ha comptat amb la col.laboració d'alguns membres del museu per a la restauració. La maqueta es troba exposada dins una vitrina a la mateixa entrada del museu i abarca tota la zona des del Montsec de Rúbies i Comiols (pel nord) fins a Camarasa,
Cubells, Tudela i Seró (pel sud). En ella hi estan representats tots els pobles, carreteres, camins, rius i fins i tot moltes masies i ermites d'aquesta zona.

Ferran Sánchez i Agustí és notícia

El nostre col.laborador habitual Ferran Sánchez Agustí, està veient reconeguda en els darrers dies la seva tasca com a historiador vocacional i erudit investigador. Així hem de destacar l'aparició el passat 22 de juny al diari Avui i dins l'apartat Erudits d'aquí, d'una interessant nota biografica on es narren tots els llibres per ell publicats, els diferents premis obtinguts i les més recents tasques per ell empreses. Per altra banda cal esmentar la seva participació en la III Marxa Homenatge als Maquis, (conjunt d'actes destinats a testimoniar i homenatjar als lluitadors guerrillers contra el franquisme i evitar així el seu oblit) el dia 7 de juliol presentant el seu llibre Maquis a Catalunya-Dela invasió de la vall d'Aran a la mort de Caracremada, a Sta. Perpètua de la Mogoda. I el dia 15 de juliol a Castellnou del Bages, intervenint a una taula rodona juntament amb Abel Paz, Dolors Marin i Imanol, sota l'epígraf "Guerrilla anarquista i acció directa a la postguerra". En declaracions efectuades a la revista, cal remarcar que actualment es troba treballant per la productora Mercuri en el guió d'un documental de 120 minuts de duració titulat Els maquis, la guerra silenciada. Trobant-se immers també en la recerca de nou material per un nou llibre en el qual de nou tractarà el tema dels maquis.

Les petjades als mitjans de comunicació
 

Les petjades de dinosaure Foto MRG 
Les petjades de dinosaure de la Vall d'Ariet tornen a ser notícia. Els diaris lleidatans «Segre» i «La Mañana» s'han fet ressò els últims dies d'aquestes petjades fossilitzades que podrien ser les darrereres que van deixar aquests animals abans de desaparèixer. Estan en una finca de la Sra. Anna Torruella entre Clua i la Vall d'Ariet (pertanyent al municipi d'Artesa) i l'Ajuntament artesenc està estudiant arranjar el camí i potenciar aquest magnífic indret com a reclam turís-tic de casa nostra. La Palanca ja va publicar un ampli repor-tatge sobre el tema l'abril de 1998, al número 193, poc temps després que fossin desco-bertes i estu-diades per prestigiosos paleontòlegs.

Anterior    Sumari  Següent