Anterior    Sumari    Següent


En cartellera
Miquel Mota

La canícula estival acostuma a ser una mala època per a les aficcions cinèfiles. Les grans companyies distribuïdores estrenen una gran quantitat de films destinats al consum infantil i reserven la major part dels seus títols més interessants pel retorn de les vacances. Si hi sumem la programació nefasta que estem patint en els cinemes que tenim a menys quilòmetres de la nostra ciutat, trobem que el panorama, lluny de solucionar-se, es complica.

Al circuit Urgellenc, porten part de l'any programant pel.lícules ja aparegudes en vídeo i vistes pels cinèfils en el decurs del seu èxode fílmic a Lleida: Salvar al soldado Ryan, Shakespeare in love, La guarida, Pequeños guerreros, etc. i reprogramant cintes aclaparadores d'Oscars en l'inici de la temporada com Las normas de la casa de la sidra i els clàssics èxits de Disney. Així films pressumptament interessants com Sé quien eres, Garage Olimpo, Los cinco sentidos, Las vírgenes suicidas, Sexo por compasión, Private confessions, etc. sembla que restaran destinats a l'oblit o a alguna nova programació a Lleida (en cas que ja s'hagi estrenat a la capital, ja que també els seus programadors deixen bastant que desitjar, exceptuant els Cinemes Lumiere, on des de fa uns anys programen bona part de les millors pel.lícules que es projecten a la capital).

Bé, dins del que encara he pogut veure aquests darrers díes cal destacar:
 
 
Krampack. Espanya. 1999. De Cesc Gay. Est. 9-6-00. Amb Fernando Ramallo, Jordi Vilches, Marieta Orozco, Esther Nubiola.

Venuda com una falsa comèdia d'adolescents o, afinant més, com un melodrama a l'estil d'èxits no gaire llunyans del cinema espanyol, com Barrio i Historias del Kronen, ens trobem davant d'un producte que analitza el despertar al sexe (krampack, significa fer-se una palla, i els adolescents protagonistes, ho practiquen en diferents vessants) de dos joves que estiuegen al litoral català, l'un amb certa inclinació homosexual, i l'altre obsessionat amb una de les dues amigues que els acompanyen en les seves aventures. Cal destacar l'excel.lent interpretació dels quatre actors adolescents, així com el recolzament perfecte de diversos dels personatges secundaris, encara que en algunes escenes denoti massa el seu realitzador, l'origen teatral de l'argument. (Punt. 6).

Misión: Imposible 2. USA-Australia. 2000. De John Woo. Est. 7-7-00. Amb Tom Cruise, Thandie Newton.

John Woo, afermat plenament en el seu periple americà, ens ofereix la quina possiblement és la seva millor pel.lícula en aquesta darrera etapa (Alarma nuclear, Cara a cara, són dos exemples).

Conjugant sàviament les seves arrels cinematogràfiques, amb el que sol.licita el públic americà i els afeccionats al cinema d'acció, obté un producte entretingut amb interessants escenes d'acció (l'entrenament de Cruise, la persecució automovilística amb la seva futura amant, la fugida del gratacels sota l'amenaça dels terroristes biològics, la persecució i lluita amb motos, plena de reminiscències del far-west i dels dols dels cavallers de l'Edat Mitjana, etc), dins un guió un tant tòpic i amb errors que barregen Setmana Santa i Falles en una ciutat andaluça de cartró pedra que ni amb somnis es pot arribar a imaginar, però amb encerts puntuals, com el joc de dobles personalitats i la relació de la parella protagonista. Els actors ofereixen el que d'ells s'espera, destacant la presència captivadora i sensual de la jove anglo-africana Thandie Newton. (Punt. 8).

60 segundos. USA. 2000. De Dominic Sena. Est. 4-8-00. Amb Nicolas Cage, Angelina Jolie, Robert Duvall.

Nou vehicle d'acció per a lluïment del seu protagonista i enriquiment d'uns productors que ofereixen productes plens d'acció, explosions, persecucions i imatges vigoroses que en alguns moments ens impedeixen saber si observem als bons o als dolents i discernir si apreciem personatges, objectes o simples moviments de càmera destinats a atordir l'espectador còmodament assegut a la seva butaca.

Amb un guió bastant senzill, i amb un títol un tant absurd (fa referència al temps que tarden en robar un cotxe, encara que no apreciem com ho fan amb cap), ens plantegen la història d'un famós lladre de cotxes que ha de tornar a delinquir per salvar la vida del seu germà, embolicat amb una xarxacriminal que el matarà si no roben 50 cotxes de coleccionista en un dia.

A pesar de tots els retrets que se li puguin fer a la pel.lícula, hi ha un motiu inqüestionable per acudir al cinema i és la presència de l'emergent Angelina Jolie que amb el seu paper li roba escenes i protagonisme a un Nicolas Cage que sembla voler succeir als Stallones i Arnies, dins el cinema d'acció americà actual, de poca imaginació i consum de crispetes. (Punt.6).

Año Mariano. Espanya. 2000. De Karra Elejalde i Fernando Guillén Cuervo. Est. 11-8-00. Amb Karra Elejalde, Fernando Guillén Cuervo, Manuel Manquiña.

Un simple venedor de cintes de cassettes i goles diverses, a bars de carretera, pateix un accident automovilístic durant la nit, i sota els efectes de l'alcohol i la marihuana que ha consumit, creu veure a la Verge Maria en el moment en què un núvol de fum (una brigada de la Guàrdia Civil es troba cremant un cultiu extens de marihuana en un lloc pròxim) envaeix el lloc i per la ràdio s'emet el programa «Solamente con María». Al dia següent, una processó del poble veí que passa pels voltants el descobreix i quan aquest torna en sí, es mostra convençut que ha vist la Verge. A partir de llavors, ell es convertirà 
en un predicador televisiu i profètic, i el lloc de l'accident en un indret de peregrinatge i culte.

La primera pel.lícula dels seus realitzadors, s'ha volgut vendre com un Airbag 2, res més lluny de la realitat, encara que de Airbag hereta el seu esperit transgressor i provocatiu. Amb un humor un tant surrealista i crític, ens ofereixen una visió de part de la Espanya més profunda i arquetípica, principalment amb la religió, els reality-shows, la immigració, el caciquisme i els nous predicadors com a objectes del seu sarcasme i ironia.

Conté moments hilarants, com la pressumpta aparició de la Verge, la processó sota una pluja diluvial d'aigua i granotes, la saeta cantada pel protagonista dins la presó, el diàleg televisiu amb la periodista, etc., a part de mostrar-nos les utilitats terapèutiques, culinàries, afrodisíaques i relaxants de la marihuana i el cànam i mostra unes actuacions memorables de l'actor protagonista i de secundaris com Carlos Arguiñano. (Punt. 8).

 

Anterior    Sumari    Següent