Venuda com una falsa comèdia d'adolescents o, afinant més, com un melodrama a l'estil d'èxits no gaire llunyans del cinema espanyol, com Barrio i Historias del Kronen, ens trobem davant d'un producte que analitza el despertar al sexe (krampack, significa fer-se una palla, i els adolescents protagonistes, ho practiquen en diferents vessants) de dos joves que estiuegen al litoral català, l'un amb certa inclinació homosexual, i l'altre obsessionat amb una de les dues amigues que els acompanyen en les seves aventures. Cal destacar l'excel.lent interpretació dels quatre actors adolescents, així com el recolzament perfecte de diversos dels personatges secundaris, encara que en algunes escenes denoti massa el seu realitzador, l'origen teatral de l'argument. (Punt. 6).
John Woo, afermat plenament en el seu periple americà, ens ofereix la quina possiblement és la seva millor pel.lícula en aquesta darrera etapa (Alarma nuclear, Cara a cara, són dos exemples).
Conjugant sàviament les seves arrels cinematogràfiques, amb el que sol.licita el públic americà i els afeccionats al cinema d'acció, obté un producte entretingut amb interessants escenes d'acció (l'entrenament de Cruise, la persecució automovilística amb la seva futura amant, la fugida del gratacels sota l'amenaça dels terroristes biològics, la persecució i lluita amb motos, plena de reminiscències del far-west i dels dols dels cavallers de l'Edat Mitjana, etc), dins un guió un tant tòpic i amb errors que barregen Setmana Santa i Falles en una ciutat andaluça de cartró pedra que ni amb somnis es pot arribar a imaginar, però amb encerts puntuals, com el joc de dobles personalitats i la relació de la parella protagonista. Els actors ofereixen el que d'ells s'espera, destacant la presència captivadora i sensual de la jove anglo-africana Thandie Newton. (Punt. 8).
Nou vehicle d'acció per a lluïment del seu protagonista i enriquiment d'uns productors que ofereixen productes plens d'acció, explosions, persecucions i imatges vigoroses que en alguns moments ens impedeixen saber si observem als bons o als dolents i discernir si apreciem personatges, objectes o simples moviments de càmera destinats a atordir l'espectador còmodament assegut a la seva butaca.
Amb un guió bastant senzill, i amb un títol un tant absurd (fa referència al temps que tarden en robar un cotxe, encara que no apreciem com ho fan amb cap), ens plantegen la història d'un famós lladre de cotxes que ha de tornar a delinquir per salvar la vida del seu germà, embolicat amb una xarxacriminal que el matarà si no roben 50 cotxes de coleccionista en un dia.
A pesar de tots els retrets que se li puguin fer a la pel.lícula, hi ha un motiu inqüestionable per acudir al cinema i és la presència de l'emergent Angelina Jolie que amb el seu paper li roba escenes i protagonisme a un Nicolas Cage que sembla voler succeir als Stallones i Arnies, dins el cinema d'acció americà actual, de poca imaginació i consum de crispetes. (Punt.6).
Un simple venedor de cintes de cassettes i goles diverses, a bars de
carretera, pateix un accident automovilístic durant la nit, i sota
els efectes de l'alcohol i la marihuana que ha consumit, creu veure a la
Verge Maria en el moment en què un núvol de fum (una brigada
de la Guàrdia Civil es troba cremant un cultiu extens de marihuana
en un lloc pròxim) envaeix el lloc i per la ràdio s'emet
el programa «Solamente con María». Al dia següent,
una processó del poble veí que passa pels voltants el descobreix
i quan aquest torna en sí, es mostra convençut que ha vist
la Verge. A partir de llavors, ell es convertirà
en un predicador televisiu i profètic, i el lloc de l'accident
en un indret de peregrinatge i culte.
La primera pel.lícula dels seus realitzadors, s'ha volgut vendre com un Airbag 2, res més lluny de la realitat, encara que de Airbag hereta el seu esperit transgressor i provocatiu. Amb un humor un tant surrealista i crític, ens ofereixen una visió de part de la Espanya més profunda i arquetípica, principalment amb la religió, els reality-shows, la immigració, el caciquisme i els nous predicadors com a objectes del seu sarcasme i ironia.
Conté moments hilarants, com la pressumpta aparició de la Verge, la processó sota una pluja diluvial d'aigua i granotes, la saeta cantada pel protagonista dins la presó, el diàleg televisiu amb la periodista, etc., a part de mostrar-nos les utilitats terapèutiques, culinàries, afrodisíaques i relaxants de la marihuana i el cànam i mostra unes actuacions memorables de l'actor protagonista i de secundaris com Carlos Arguiñano. (Punt. 8).
