El vi i la taula

La darrera finalitat del vi, la que li dóna sentit, és el tast, és ser degustat, sigui sol o bé -força sovint- acompanyant els plats a taula.

Aquí és doncs, on el vi s'enfronta amb la seva funció i on ens demostrarà les seves característiques... on donarà el seu rendiment. És clar que, aquest objectiu, pot anar-se'n en orris si el maridatge proposat entre plats i vi no és el correcte. Igualment, la tasca del cuiner quedarà malparada d'aquest error.

Així doncs, i sense voler fer d'aquestes ratlles un tractat, convindria que prenguéssim certes precaucions a l'hora de triar un vi o -si hem avantposat l'interès per un determinat- a l'hora de triar el plat que l'acompanyarà. Hi ha unes premises mínimes que ens estalviaran disgustos: no hem de saturar mai el paladar de bon començament. Un vi excessivament potent -així com un plat massa contundent- ens privarà d'apreciar qualsevol vi o plat de menys potència que el pugui seguir. Queda, per tant, dibuixat el perfil que cal seguir tant amb el vi com amb els plats al llarg d'un àpat: és un perfil clarament ascendent, de menys a més.

Demanarem, per començar, els plats més suaus, per ananr pujant el to dels uns i els altres. Cal doncs, desmuntar el tòpic del cava com a culminació d'un bon dinar; ben al contrari, el cava és el primer en l'ordre d'aparició dels vins a la taula, com acompanyant dels aperitius. També els vins blancs, suaus, joves, són bons acompanyants d'entrants no massa consistents i de peixos i, així, anant pujant bé sigui amb els rosats o passant als negres joves per a companys d'aviram i altres carns blanques i de pastes i arrossos. Deixem els negres de més grau -criances i reserves- per a les carns vermelles i la caça. Arribats a les postres, si tenim en compte l'ordre ascendent que hem mantingut fins ara, difícilment tindrem un paladar en condicions d'apreciar un cava. És el moment d'aplicar-nos un bon costum dels nostres avis: un vi generós, espès _n'hi ha de ben dolços fins a força secs- d'alta graduació. No sols haurem mantingut la línia ascendent, sinó que ajudarem a la correcta digestió de tot plegat. D'aquests darrers en tenim les mistel.les, garnatxes, moscats, i d'altres dels quals a l'arc mediterrani se'n produeixen els millors del món.

No cal dir que la Noguera comença a comptar com a zona productora i elaboradora de vins, i la subzona d'Artesa, amb les seves dues bodegues, brilla amb nom propi. Blancs de gran alçada com el Cristiari, elegant, complexe i molt aromàtic, bon company de peixos i del foie; rosats -també el Cristiari destaca- per a arrossos i aviram; negres joves de la Cooperativa d'Artesa o de Vall de Baldomar, i negres ja més elaborats, de més cos -Del Iris, Baldomà Selecció...-, cada un amb la seva pròpia personalitat, perfectes companys de les bones carns de la zona, en grill, estofades, en brasa...

De matèria primera no ens en falta, doncs. Fem la prova!