damunt la pols dels camins,
tot marxant amb gran porfídia
sens parar, de nit i dia,
empesos pels seus destins.
El vi els ha alegrat la vida,
bevent-lo amb molt de seny,
sens passar-se mai de mida,
i anant fent la seva via
amb un bon enteniment.
Doncs aquest deliciós líquid
que del cel ens va baixar
no és incolor, ni insípid,
ni inodor... És atípic
i dóna gust al paladar.
I ens conta una vella història
que aquell primer vinyater
de bona i grata memòria,
ornat amb santa aureòla
que fou el bíblic Noé
Va tenir la rampellera
d'aixecar massa el porró
i agafà una borratxera
que fou la trompa primera
després de la Creació.
el vi ha estat consol dels humans,
acompanyant les menjades
de les taules més preades
i dels més humils fogals.
És consol de rics i pobres,
dóna força pel treball
i allunya les mil cabòries
i el regust de fel d'històries
d'eixa vida angoixant.
D'infants, els pares mananven:
A beure vi, que fa sang!...
i per berenar ens donaven
pa amb vi i sucre que ens menjàvem
amb delit, matant la fam.
l'exelscitat del bon vi...
I una taula catalana
de gent noble o casolana
el porró ha de presidir.
Vi blanc, rosat o negre...
Tant se val, anima el cor!
que bat molt més fort i alegre
amb "mam" dels Costers del Segre
com vaixell que arriba al port.
I a la vida fugissera
per damunt de béns i mals
el bon vi sense quimera
serà, sempre, la primera
de les virtuts cardinals.
Per això jo us aconsello
per si ho voleu comprovar
tasteu un got de xarel.lo
del vinyat de Baldomar!
Sícoris
(el Bruixot de Fontargent)